Eliminar rates i ratolins, desratització

Vostè està aquí: Página d'iniciServeis →Rates i Ratolins→ Rates

 

rates

Les espècies més comuns que trobem a Espanya són: la rata de claveguera (Rattus norvegicus) i la rata negra (Rattus rattus).

Rata de clavegueram(Rattus norvegicus)

Rata de claveguera

 

Acostuma a viure en llocs molt humits, sent aquesta la que s'ha proliferat dins de l'entramat de les clavegueres. és una nadadora extraordinària i una escaladora acceptable.

És omnívora, igual pot alimentar-se d'insectes, com dels seus cadàvers, vegetals o materials molt diversos (paper, fusta goma, plom, estany, plàstic), podent ingerir cada dia un terç del seu pes.

Construeixen els seus caus en forats sota de la terra o dins de les clavegueres i penetren en les llars en busca de l'aliment per tornar als seus caus i així poder alimentar a les seves cries. De totes maneres, poden trobar un lloc apropiat per elles i fer el seu niu dins o prop de les instal.lacions construïdes pels humans.

La seva activitat és principalment crepuscular i els seus recorreguts dins dels edificis acostumen a seguir les cantonades de les parets, on se senten més segures ja que tenen un cantó del seu cos protegit. En espais oberts com descampats, prefereixen seguir la via més curta, tot i que això suposi travessar espais descoberts.

Rata negra


Rata negra (Rattus rattus)

La rata negra fa els seus caus en llocs secs, i quan ja ha escollit el seu indret, li costa molt abandonar-lo. No li agrada realitzar grans desplaçaments per alimentar-se però fuig de les zones descobertes, tot i que aquest fet li suposi donar moltes voltes.

S'alimenta de productes animals i vegetals, és bona escaladora i pot pujar per les parets completament llises a una gran velocitat, sent del tot habitual, que formi nius en les parts altes de les palmeres o a les mateixes golfes de les cases.

Les dues espècies viuen en comunitat i molt sovint envien exploradores en busca d'aliments a noves zones per anar-hi a viure.

 

Quan descobreixen un nou aliment el seu comportament varia ja que es tornen molt desconfiades davant la novetat. Així doncs, primer el proba un component de la comunitat, i en cas de que mori hi ha un rebuig de tots els membres per tota la vida.

Hem de destacar la facilitat d'immunització i resistència d'aquests mamífers a qualsevol matèria o substància verinosa. Els rosegadorses tenen mecanismes que els permet canviar el seu metabolisme, i a vegades practiquen el canibal·lisme, això els hi permet ingerir petites dosis del verí, podent comportar tolerància als raticides.



Plagues Rates i Ratolins